La Vall del Llobregós
Preocupació
Article de Premsa
(Albert Villaró, Diari Segre, 11/08/00)
De tant recurrent
i sabuda, la història ja comença a ser avorrida. Un diumenge
de vent, algú amb cervell espongiforme cala foc -intencionadament,
o no, tant és- a quatre matolls ressecs. Ens agradi o no, vivim
en un país majoritariament sec, si no àrid, de manera que
el foc, atiat per la tramuntana o pel vent que toqui, s'enfila incontrolable
costes amunt i crema i crema durant un bon pilot d'hores fins que s'acaba
extingint, combatut per legions de bombers a peu i uns mitjans aeris que
sempre semblen insuficients i que, a més, han de plegar quan es
fa fosc. Sempre hi ha alguna urbanització pel mig que ha de ser
evacuada, els diaris publiquen fotos del bestiar socarrat afectat per l'incendi,
i l'endemà mateix ja es comença a parlar de reforestació
i etcètera. En funció del grau d'interès simboliconacional
que tingui l'indret cremat, el grau de preocupació serà un
o un altre.
En el cas
del foc al cap de Creus, ha tocat un dels punts més distingits del
país. Un incendi que impideix a molta gent arribar a la representació
d'òpera -El barber de Sevilla- del festival de Peralada és
una cosa que no pot ser, i més encara quan algun resident a l'Alt
Empordà ha vist les orelles del llop.
Si s'hagués
cremat qualsevol altre racó de l'interior probablement no hauria
fet tanta angúnia. En aquest cas, a més, la catàstrofe
s'ha escaigut en una zona turística. Ai senyor. Ja l'hem fumuda.
Que pensaran els nostres turistes? Mentre el foc cremava, n´hi havia
molts que van córrer a veure l'espectacle, col.laborant al colapse
de les carreteres, però un cosa així no es veu cada dia
Però,
i l'endemà? Aquesta era una de les grans preocupacions dels responsables
de la política turística, que es van afanyar a manifestar
que el foc no tindrà "cap influència" en el turisme, perquè
el paissatge "es recupera rapidament". Els hotelers, en contra, han dit
que el paissatge ha perdut "la gràcia que tenia". Pobres turistes.
Quina pena que em fan. Però ells s'en tornen cap a casa i tan amples,
parlaran de les seves aventures als amics i encara passaran alguna diapositiva.
No podriem
començar a pensar una mica menys en els turistes i una mica més
en nosaltres? És només una pregunta innocent.
